En el periòde históric de la industrialització, la corrent artística era el modernisme. L'artista més conegut .
El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme.
És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
| Cronologia | |||
1833-1865  Primera gran onada d’expansió de la indústria catalana amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització del carbó com a font d’energia. Les importacions de cotó en floca es multipliquen per set a Catalunya (de 2.912 tm el 1835 a 21.207 tm el 1860).1860-1895 Les importacions de cotó en floca es multipliquen per més de tres (1860: 21.207 tm, 1895: 67.919 tm). La crisi de la fi de segle farà que les importacions el 1900 disminueixin a 62.741 tm. 1861-1867 Expansió de la xarxa ferroviària: 1861, comunicació directa per Lleida entre Barcelona i Saragossa; 1862, comunicació Barcelona i Girona (1878, fins a Portbou); 1867, comunicació directa entre Barcelona i València per Tarragona.  1865-1900 Reubicació de la indústria tèxtil, especialment cotonera, enfront de la impossibilitat de poder continuar utilitzant el carbó com a energia primera. Utilització de l’aigua amb l’aprofitament intensiu de les conques del Llobregat i del Ter. 1868-1874 Sexenni Revolucionari. Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonismes socials latents. Mentre la burgesia conservadora s’espantarà davant l’activisme revolucionari, el republicanisme federal serà incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per a consolidar la seva experiència democràtica (I República). Tanmateix, quedarà palesa la diferent evolució social entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.  1870 Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el juny té lloc a Barcelona el I Congrés Obrer, dins del marc de la Internacional (AIT), que es decanta cap a postures abstencionistes i àcrates. 1873 Proclamació de la I República. El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des del moviment obrer no s’accepti com a solució. 1874 Cop d’estat militar. L’oligarquia tradicional de base agrària i financera recupera el poder. Restauració dels Borbons. L' AIT és declarada il·legal. 1874-1886 Etapa d'expansió de l'economia catalana coneguda popularment com la febre d'or. 1877 Pi i Margall publica Las Nacionalidades, on resumeix el seu pensament federalista. 1878 Lluís Domènech i Montaner publica l'article En busca d'una arquitectura nacional on defensa la necessitat de noves formes modernes i nacionals en l'arquitectura. 1879 Valentí Almirall treu a la llum el primer diari en català, el Diari Català. 1879-1989 La fil·loxera travessa els Pirineus el 1879; el 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès i el 1889 al Priorat. Destrucció pràcticament completa de la vinya catalana.
Inauguració del Centre Català inspirat per Valentí Almirall. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols. 1883 Congrés del republicanisme federal, d’on surt un projecte de Constitució de l’Estat català dins la Federació espanyola. 1885 Memorial de greuges adreçat al monarca espanyol on s’expressen les necessitats de dotar Catalunya d'autogovern. 1886 Valentí Almirall publica Lo Catalanisme on desenvolupa les seves teories sobre l’autogovern català. Instal·lació a Sant Martí de Provençals de la fàbrica Rivière dedicada a la fabricació de teixits metàl·lics. 1888 Fundació a Barcelona de la UGT i el PSOE (el 1899 es traslladaran a Madrid). Exposició Internacional de Barcelona. 1890 Primer 1 de Maig. 1891 Fundació de la Unió Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que lluitaven per les reivindicacions del país. 1891-1896 Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil·loxera i els contractes derabassa morta. 1892 Bases de Manresa, projecte d’autonomia per al Principat de caràcter bàsicament conservador. El bisbe Torres i Bages publica La Tradició Catalana, visió tradicionalista del catalanisme.  1892-1897 Període d’atemptats anarquistes. 1894 Creació de la Companyia d'Electricitat que construí les primeres centrals hidroelèctriques pirinenques. 1897 Fundació de l’Electroquímica de Flix.  Incorporació a Barcelona de Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i les Corts.Instal·lació de la cervesseriaEls quatre Gats a l'edifici Martí d'en Puig i Cadafalch; aquest serà el local de reunió de l'ala més innovadora del Modernisme.1898 Guerra amb els EUA i pèrdua de les colònies antillanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques (Filipines). 1899-1901 Intents de la burgesia catalana d’aprofitar la desfeta del 98 per introduir modificacions profundes en l’estructura de l’Estat espanyol. El rebuig del govern central al reformisme i la seva política tributària provoquen eltancament de Caixes, moviment de resistència passiva de la burgesia catalana contra el govern.  1901 Creació de la Lliga Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana. Lerroux inicia també la formació d’un partit republicà radical anticatalà i enfrontat a la Lliga. 1902 Fracàs de la vaga general per a la reducció de la jornada laboral. 1905 Víctor Català (Caterina Albert) publica Solitud. 1906 Llei de jurisdiccions per reprimir els delictes contra l’exèrcit i la unitat espanyola. Configuració contra aquesta llei de Solidaritat Catalana, formada per tots el partits catalans exceptuant els lerrouxistes. 1907 Triomf aclaparador de Solidaritat Catalana. 1909 Protesta popular contra la guerra del Marroc el mes de juliol, que acabarà amb una vaga general i una insurrecció popular (Setmana Tràgica) que és reprimida brutalment. 1910 Constitució de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya, de tendència anarco-sindicalista que l’any següent (1911) configurarà la CNT. 1914-1925 Període de vigència de la Mancomunitat de Catalunya. Dominada políticament per la Lliga, havia de ser l'embrió d'un autogovern català que no arribà. 1914-1918 I Guerra Mundial. Moment expansiu per a l'economia catalana per l'oportunitat que ofereia la no-bel·ligerància de l'Estat espanyol. |
